L’aferrament infantil i el seu efecte en el desenvolupament emocional.
El tipus d’aferrament en la primera infància és fonamental pel desenvolupament emocional en la vida adulta.
Què és l’aferrament?
La forma que tenim de gestionar les nostres emocions o de relacionar-nos, les nostres pors, l’elecció de la nostra parella o els nostres modes d’expressió estan directament relacionats amb el tipus d’aferrament que desenvolupem durant el transcurs de la nostra infància amb els nostres pares.
La importància de l’aferrament emocional en la infància. Com ens vinculem amb els nostres fills/es?
Les nostres primeres experiències i sensacions a la infància ens deixen una empremta molt profunda i és, durant els dos primers anys de vida, quan més importància cobren els patrons d’aferrament entre el nen i els seus progenitors.
✔ Si aquesta relació està basada en la proximitat i les cures, són moltes les probabilitats que la persona, en créixer, es dugui a terme sanament.
✖ Mentre que, si els pares descuiden aquesta atenció o desatenen el nen, aquest té probabilitats més altes d’arribar a desenvolupar alguna patologia en el futur.
La Teoria de l’Aferrament de Bowlby
John Bowlby (1907-1990) va ser el primer en desenvolupar una teoria d’aferrament (Apego) amb l’objectiu de descriure i explicar perquè els nens es converteixen en persones emocionalment aferrades als seus primers cuidadors, així com va explicar els efectes emocionals de la separació.
La Tècnica de l’Aferrament de Ainsworth
Més tard Mary Ainsworth (1913-1999) va dissenyar la tècnica de la situació estranya l’any 1969 per valorar la qualitat del aferrament de nens/es de 12-14 mesos amb els seus cuidadors principals. A l’experiment d’Ainsworth s’exposava a infants d’entre 1 i 3 anys a situacions clarament ansiògenes, estressants o desconcertants. Després, comprovaven si quan tornava amb la mare, l’infant es calmava amb la seva única presencia com a factor canviant .
Gracies a aquesta prova, van comprovar que els infants que havien estat catalogats com a criats en una afecció preocupada no es calmaven i generaven comportaments com increment de la connexió amb la mare físicament, donaven senyals clares de que seguien sentint-se malament, mentre presentaven respostes ambivalents que alternaven entre aferrament i rebequeria
La conclusió inicial és evident , aquelles persones amb un aferrament ansiogen tindran més dificultats per regular-se emocionalment a causa de les seves experiències primerenques. I això tindrà clars efectes en el seu desenvolupament emocional.
Tipus d’aferrament infantil
A partir d’aquí es van definir els principals tipus d’aferrament: El segur i l’insegur ansiós ambivalent, insegur evitatiu i, per últim, l’aferrament desorganitzat. Vegem els tipus d’aferrament negatius:
Aferrament ansiós ambivalent
Els cuidadors que tampoc no saben regular-se així mateix potencien aquest tipus d’aferrament en els nens. Es poden mostrar molt invasius i controladors per moments, i en molts altres no estar emocionalment receptius. Reaccionen amb por, histèria o fins i tot ràbia quan presencien l’emotivitat dels seus fills. Per tant, generen una incertesa i ambigüitat respecte a les relacions amb els altres.
Els nens que comparteixen amb els pares un aferrament insegur, solen presentar retard en el seu desenvolupament emocional.
Aferrament evitatiu
La característica del aferrament evitatiu o aferrament evasiu, de manera resumida, seria la contraria a l’ansiós. Mentre que a l’ambivalent, la persona viu pendent de l’altre per l’aprenentatge de la inexistència d’un patró de conducta estable, a l’aferrament evitatiu fuig o s’allunya.
L’evitació és un mecanisme de defensa i l’objectiu del comportament es voler conservar la completa independència i autonomia. A les persones amb aferrament evitatiu els costa establir relacions intimes i de confiança perquè no són capaces de mostrar les seves febleses.
Aferrament evasiu
L’aferrament evasiu representa en si una falta d’aferrament, ja que la persona ha après a organitzar-se de forma completament independent, no espera rebre suport, cura ni cap tipus de comprensió per part de l’altre.
Aferrament desorganitzat
De tots els tipus d’aferrament, l’aferrament desorganitzat és el que té conseqüències psicològiques més greus. Aquest tipus d’aferrament és troba de forma habitual en el trastorn límit de la personalitat. La persona compta amb greus problemes per establir lligams, ja que per una banda necessitaria els altres mentre anticipa el seu abandonament, per això no seria capaç de confiar en els altres.
La funció de l’aferrament en el desenvolupament emocional
Som éssers relacionals. No aprenem a gestionar les nostres emocions, sobretot les complicades, tot sols. Aprenem a gestionar-les dins de la relació. Part essencial de l’aferrament segur és el saber que el meu referent adult estarà emocionalment disponible per a acompanyar-me especialment durant els moments difícils.
L’aferrament és el vincle emocional més important en la primera infància.
Vols saber com desenvolupar un aferrament segur en el teu fill/a? El nostre Psicòleg Infantil t’ajudarà a reforçar un vincle emocional positiu en la teva família. ¡Consulta’ns!