PÀNIC i AGORAFÒBIA
Una dona de cinquanta anys bastant aprensiva va referir que des de feia tres anys patia una forma d'agorafòbia que li impedia sobrepassar un suposat cercle situat aproximadament a cent metres de la seva habitació. Cada vegada que intentava sobrepassar aquest límit, la assaltava una angoixa intolerable i havia de tornar enrere.
Els comerços més propers estaven situats a dos-cents metres de casa, per poder fer les seves compres havia de demanar al seu marit o a un dels seus dos fills que l'acompanyessin, tot i que amb ells l'angoixa dels cent metres no s'extingia completament.
De l'agorafòbia a un trastorn més global.
La dona es veia a si mateixa com una invàlida. Ja havia fet dues psicoteràpies. Sovint se sentia por, pànic, tristesa, ira i desesperació, per la seva incapacitat i per la seva necessitat de recolzar-se en els fills, interferint en les seves vides i autonomia. Estava clarament en una depressió, victima d’una fòbia, i volia recuperar l’equilibri. Era presa d’obsessions, compulsions i sentia desorientació vital.
Teràpia psicològica per l'agorafòbia des d'una perspectiva cognitiva-conductual.
Varem decidir utilitzar una teràpia que es pot relacionar tant amb l'enfocament conductista com amb l'estratègic.
La prescripció per a les dues setmanes següents va ser que cada matí havia de caminar en direcció als comerços i aturar-se després d'haver donat el nombre de passos establert per càlculs, amb la diferència que dia de promig havia de donar cinc passos més afrontant l'angoixa, la por i la tristesa.
Simultàniament es va explorar la motivació profunda que provocava la necessitat de l’acompanyament dels fills i la parella. A part del trastorn d’ansietat, van aflorar problemes d’inseguretat, baixa autoestima i conflictes de parella que es van abordar a partir d’una perspectiva sistèmica. Les ideacions es van afrontar amb una programació amb el suport d’una hipnosis lleugera. Finalment el cercle imaginari va desapareixer.
Temps de tractament : 3 mesos.
Temps de control : 6 mesos.