Trastorn obsessiu compulsiu TOC, tractament psicològic versus farmacològic.
No confondre amb personalitat obsessiva, o el trastorn obsessiu de la personalitat. És bastant freqüent, entre l’1 a el 2% pateixen en divers grau aquest trastorn.
Els símptomes son: primer obsessió, un pensament o imatge que es repeteix en la ment del pacient, per a ser una obsessió, el pacient ha de ser conscient de que és il·lògic allò que sent, la segona característica és que el pacient es preocupa pel que percep i fa tot el possible per treure-se’l del cap, i la tercera característica, és que ha de ser d’una intensitat suficientment elevada perquè dificulti la vida de la persona.
Les imatges i pensaments més freqüents són els d’infeccions, per exemple que posteriorment a tacar-se hagin pensat que podien infectar-se, a partir d’aquí amb qualsevol cosa que els toqui, els apareix el pensament que s’infectaran, el pacient percep l’il·lògic del pensament i intenta estratègies per contrarestar-lo, però si és prou intens, quedant envaït pel pensament i l’esforç de contrarestar-lo.
L’altre pensament típic és el de verificació, pensar si ha tancat bé la porta, el gas, la llum… el pacient sap que ha tancat la porta, però el seu cap li va suggerint a través de pensament o imatge la idea que pot ser que l’hagi deixat oberta de forma repetitiva, en aquest cas el pacient recorda força clarament que ha tancat la porta, mentre la seva ment li repeteix la possibilitat que no ho hagi fet. El pacient intenta aturar aquesta sensació, i tot el conjunt envaeix tant la ment que aquesta no pot ser funcional en la resta d’activitats diàries. El tercer tipus comú de pensaments son els del sexe, un pacient que en si té clar quina és el seu orientació sexual, li sorgeix una idea repetitiva que potser té una orientació diferent o gustos no acceptats per la societat, en el format de «i si ets … », o imatges. El pacient queda molt intensament afectat per aquest pensament repetitiu que posa en dubte un dels pilars sobre el que sustenta la seva identitat, i lluita per reprimir el pensament, i de nou aquesta gran activitat i lluita mental redueix en gran mesura els recursos per als quefers quotidians o al treball, fet que angoixa i estressa enormement al pacient. El pacient sap que la idea és il·lògica, però que si no realitza una acció parar contrarestar no sap com parar-lo.
En el cas de l’obsessió a la infecció, per exemple la compulsió és a netejar, o rentar-se les mans, aquests actes compulsius solen ser molt ritualitzats i no admeten errors, per exemple rentar durant uns segons concrets i rentar-se 3 vegades per exemple. A vegades la compulsió no prové d’una idea prèvia, per exemple una persona li ve la compulsió de trobar 5 cotxes vermells mentre camina pel carrer, ell sap que és il·lògic però sap que si no ho fa, llavors, la idea es que «no has trobat els cotxes», se li repeteix de forma contínua en la seva ment al llarg de el dia impedint-li treballar. Altres símptomes a considerar és l’aparició de la pensament màgic, que correspon a la necessitat de realitzar un ritual concret amb la idea d’evitar un mal. Tota aquesta lluita per aconseguir unes condicions o seguir a la perfecció uns rituals, indueixen un estrès, nerviosisme, ansietat elevada que es pot acompanyar amb insomni.
El tractament en aquesta patologia pot correspondre a la via psicològica i també és efectiva la via farmacològica, la incidència del símptoma i la seva gravetat és el que determina si serà necessària la medicació. El tractament psicològic el que va a buscar és alternatives no molestes per relaxar la idea recurrent, encara que en molts casos amb una bona exploració a fons es pot trobar i atenuar fortament la causa inconscient d’aquesta idea repetitiva, però això no impedeix que la ment busqui un nou objectiu en obsessionar-se. Per experiència, els fàrmacs per a casos greus és l’antidepressiu clomipramina i fluvoxamina en menys greus. He tractat pacients que són capaços de refer un viatge d’una hora en cotxe de nit fins ara el seu lloc de treball per poder aturar la idea que han deixat la porta oberta, i de res va servir que un company que tornava amb ell en el cotxe li assegurés sota jurament que ell havia vist clarament com tancava la porta amb clau.
En aquestes patologies apareixen ja indicis en l’adolescència, i es considera crònica, si la persona està tractada psicològicament o amb fàrmacs, la patologia es troba sota control, però en parar la intervenció i control psicològic, en poques setmanes les idees reapareixen fàcilment, així doncs són pacients que requereixen d’un seguiment.