Tractament psicològic versus farmacològic en la crisis d’ansietat i trastorn de pànic amb agorafòbia.
En el tractament d’aquesta malaltia, tractem dos aspectes: farmacològics i psicològic. En l’apartat de la farmacologia, intervenen el grup d’antidepressius, generalment el grup d’inhibidors de la recaptació selectiva de la serotonina, coneguts com IRSS, i en segon lloc el grup de les benzodiazepines.
Els fàrmacs de el grup antidepressiu serveixen per disminuir les crisis d’ansietat, aturar, frenar molt l’ansietat anticipatòria i reduir els símptomes d’agorafòbia. Les benzodiazepines, serveixen per evitar les crisis i per frenar gairebé de cop les crisis d’ansietat quan aquestes es desencadenen, és a dir, és un medicació de moment, encara que pot tractar-se amb una dosis lleugera de manera que es redueixi l’ansietat general, amb aquests fàrmacs s’aconsegueix reduir lleugerament l’ansietat anticipatòria, i serviria de poc per l’agorafòbia, mentre que els IRSS són una medicació a llarg termini de forma estable. Cal destacar sobretot que en la crisi d’ansietat, el pacient té l’apreciació subjectiva que li falta l’aire, que el cor se li pot parar, això és subjectiu, és una sensació que tot falla i que està sense control, el cor amb palpitacions, la respiració, la temperatura, una sensació de no control envaeix la persona, sense que això sigui realment cert, el cor no es pararà per una crisi d’ansietat, i pensar això generalitza i allarga la pròpia crisi, és per això que poder establir des de tècniques psicològiques, mitjans per calmar l’inconscient des de la part racional és bàsic en el tractament de les crisis d’ansietat.
El tractament psicològic és eficaç per a les crisis d’ansietat, però donada la seva naturalesa, és mes efectiu per evitar recaigudes de les crisis d’ansietat, i el mètode més efectiu és la combinació de tractaments psicològic i farmacològic.
Per contra el tractament psicològic és molt eficaç per a l’ansietat anticipatòria i per l’agorafòbia, sempre que les crisis d’ansietat estiguin controlades.
Per frenar ràpidament una crisi d’ansietat o de pànic, el mes eficaç, donada la seva aparició explosiva, és l’aplicació d’una benzodiazepina, de manera que es controla en un temps inferior als 15 minuts. Per contra de forma normal, sense medicació una crisi de pànic dura una hora, i encara que remet de forma gairebé espontània, la seva durada reforça l’ansietat anticipatòria i l’agorafòbia, pel que interessa reduir clarament el temps. Si no es disposa d’aquesta medicació, fàcil d’obtenir via recepta amb el seu metge de capçalera, hi ha diverses tècniques parar controlar una crisi de pànic via inducció psicològica, tècniques que el pacient ha de dominar bé per activar-les en el moment de primers símptomes de la crisi d’ansietat. Per la meva experiència, la millor tècnica per això és que el subjecte aquest entrenat en comunicar-se amb el seu inconscient i que prèviament ha cosificat, concretat, de manera que la part racional pugui donar comprensió i ajuda directa a l’inconscient com un ens autònom. Pensem que les crisis de pànic generalment es donen diversos cops.
En el pronòstic tenim una tendència molt important a les recaigudes, és per això que encara que la persona hagi rebut tractament amb antidepressius IRSS i benzodiazepines, el que realment li donarà el control sobre futures recaigudes serà l’aprenentatge psicològic i la teràpia psicològica enfocada a el control de l’aparició de la crisi de pànic, l’evitació de l’ansietat anticipatòria i la superació dels símptomes inicials de l’agorafòbia, constituint la base de la salut a llarg termini.