El trastorn d’ansietat generalitzada, tractament psicològic versus farmacològic.

El trastorn d’ansietat generalitzada es defineix com una presència de por, ansietat, molt superiors als que semblen lògics a la situació i la manera de ser del pacient. La característica que assenyala aquesta patologia clarament és que el pacient és conscient que aquest estat d’alteració no es correspon amb el que seria normal, o sigui que el mateix pacient no sap atribuir el seu estat d’estres i ansietat a un fet concret de la seva vida diària, el pacient sol ser el primer a estar sorprès pels símptomes que sent, aquests són por, tensió inespecífica, com si tinguessin que passar coses negatives, però no sap que, alarma permanent, híper-vigilància i gairebé sempre, el pacient explica que té, durant diversos moments, símptomes físics d’ansietat, poden ser palpitacions, sudoracions, tics, alteració del ritme respiratori … tot això provoca que en una situació de treball es vegi empès a fugir de la situació, reunió o lloc de treball, i en molts casos ni fer-les, entrant en un estat d’evitació, tractant de no augmentar la seva estrès i la percepció d’ansietat. És una por indefinida, a no se sap que.
Això, malgrat que ho semblaria, no correspon a un tipus de personalitat espantadissa, es pot presentar en tots els tipus de personalitat, aquesta patologia apareix generalment en pacients d’entre els 20 i màxim 40 anys, sense la necessitat de patir ansietat prèvia. La personalitat ansiosa no és un predictor correcte per a aquesta patologia, ni tan sols haver patit una situació prèvia estressant, tot i que poden actuar de facilitadores de la patologia, no són condició indispensable.

El tractament psicològic és útil i eficaç, tot i que es pot intervenir també a nivell farmacològic. El tractament psicològic és el més adequat ja que aquesta patologia tendeix a presentar un continu de recaigudes en mesos o anys, que sense els aprenentatge del tractament psicològic resulta difícil d’evitar o de frenar abans que torni a ser greu. El tractament farmacològic és eficaç per actuar sobre el trastorn, remetent la por, però una vegada conclou i es retira la medicació amb benzodiazepines i els antidepressius IRSS, res no impedeix la recaiguda, no hi ha protecció, cap aprenentatge per evitar la seva aparició futura en forma greu.